La reivindicació

repla

TOT COMENÇA AMB UN ALCALDE FRANQUISTA

L’església de la Plaça Sant Bernat Calbó, havia de ser un edifici públic (1952). L’Ajuntament, en època franquista, va expropiar les cases que hi havia amb l’excusa de fer un equipament municipal. Després, a petició del Capellà Rector de la Parròquia de Sant Bernat Calbó, (ubicada al carrer Wad-Ras, 206), l’alcalde es va desdir del seu compromís original i va permetre que l’arquebisbat de Barcelona adquirís els terrenys expropiats per fer l’actual església de Sant Bernat Calbó (1956).

UNA PLAÇA, AL CENTRE DEL CASC ANTIC DEL POBLENOU, SEMPRE ABANDONADA

Fins avui, la plaça ha anat transformant-se, amb gairebé cap aportació urbanística. Sempre ha tingut un aspecte de “plaça dura”, sense elements lúdics per als nens de l’escola que hi ha a la plaça ( Escola Mar Bella, anteriorment Pius XII) o sense gaire elements d’ús per als vianants i residents (una petita font de boca i uns freds bancs de ciment). Malgrat tot, l’espai ha anat convertint-se en una de les poques places “naturals” del Poblenou, guanyada a pols per les entitats i els veïns, que a base d’ús, l’han convertida en el centre del casc antic del Poblenou.

LA DESÍDIA DE LES INSTITUCIONS PERMET DEIXAR UN EDIFICI EN ESTAT DE SEMI-RUINA

El deteriorament de la Plaça i la desídia continuada de les administracions va arribar al límit ara fa quatre anys. Quan les queixes dels veïns van pressionar a l’Arquebisbat de Barcelona per que fes un anàlisi tècnic de la situació de l’edifici de la Parròquia de Sant Bernat Calbó. L’informe tècnic no en va recomanar l’enderroc, però va valorar el cost de reparació en 750.000€.

El propietari no va fer front a les reparacions en un edifici amb problemes de “carbonatació” que amenaçava l’estructura i que suposava un perill pel veïnat.  Mentre els veïns convivíem amb un espai degradat, l’Arquebisbat demorava les seves  responsabilitats d’actuar sobre l’edifici.

Però amb aquest període, les institucions van tenir el temps suficient per trobar una solució “caiguda del cel”: l’Ajuntament va aprovar, en ple segle XXI i en una zona qualificada d’equipament, la construcció  d’un monestir o convent de nova planta en mig d’una àrea urbana d’alta densitat, amb suficients edificis religiosos infrautilitzats -Sant Francesc, Sant Pancràs, Santa Maria del Taulat… sense comptar amb Pare Abraham a la Vila Olímpica-.

UN NEGOCI RODÒ ON UNS POCS HI GUANYEN I ELS VEÏNS HI PERDEN.

Amb aquest projecte l’Arquebisbat de Barcelona, aconseguia estalviar els diners de la reparació, cedint el terreny a la Comunitat de l’Anyell, ordre de monges mendicants d’origen francès, perquè es fessin càrrec de l’enderroc i la construcció d’un monestir residencial. Un projecte de més d’un milió d’euros. L’Ajuntament tampoc havia d’invertir en cap equipament ni en la remodelació de la plaça.

ELS VEÏNS PENSEM, EN EL CASC ANTIC DEL POBLENOU, AMB VISIÓ DE FUTUR

Els veïns i veïnes de l’entorn volem aprofitar l’espai per fer un equipament. Un monestir, no és un equipament, és una residència privada, que te per finalitat auto abastir-se i aconseguir recursos per a una comunitat tancada. Pensem que no aporta cap benefici al barri, ni tampoc potencia que la plaça mantingui l’essència d’espai públic de lliure utilització per als nens, famílies de l’escola Mar Bella, entitats i associacions del Poblenou i veïnat. Tampoc millora el flux natural de vianants d’aquesta part del barri, prou saturada per la densitat de la Rambla del Poblenou.

Com a veïns i veïnes, pensem que no té cap sentit la construcció d’un monestir al nucli històric del Poblenou; que no ofereix resposta a les necessitats veïnals, o col•lectives; que es tornarà a convertir en un “tap” urbanístic per a la plaça i que generarà una competència per l’ús de l’espai públic.

Volem una plaça més oberta del que és ara, ben urbanitzada, per que els nens i nenes hi puguin jugar; amb un equipament públic; que pugui ser aprofitat per tot el veïnat; que sigui d’esbarjo i convivència pel barri. Volem que aquest espai tingui l’entitat de Plaça central del casc antic del Poblenou.

NO ENDERROCARÁN LES NOSTRES GANES DE FER UN BARRI MILLOR

Posicionaments polítics estranys, decisions institucionals poc transparents, i el menys teniment de la opinió dels veïns i veïnes part d’alguns actors polítics i socials, ens ha obligat a constituir com a plataforma per fer sentir la veu de tots i totes les que volem un altre futur per a la Plaça Bernat Calbó.

La plataforma Salvemlarepla ja ha presentat més de 600 signatures de suport al Districte de Sant Martí, també compta amb l’adhesió de L’eix Comercial del Poblenou (associació de comerciants), de l’Ampa de l’Escola Mar Bella i de diverses entitats i col·lectius del barri.

El passat 6 de Juliol la plataforma es va reunir amb el nou Regidor del Districte, l’urbanista Josep Maria Montaner, del grup “Barcelona en Comú” (que en el seu programa electoral va assumir el compromís de revisar aquest projecte) per traslladar l’oposició veïnal a aquesta situació. Altrament està convocant assemblees informatives i participatives amb l’objectiu d’aconseguir trobar un altre futur per a la Plaça Bernat Calbó.

.

VOLEM UN ALTRE FUTUR PER A LA PLAÇA BERNAT CALBÓ, NO A LA CONSTRUCCIÓ D’UN MONESTIR AL NUCLI HISTÒRIC DEL POBLENOU, SALVEM LA REPLA!!
Comparteix a les teves xarxes socials

Deja un comentario