Diagnòsi de l’estat de l’edifici

L’any 2013 es va publicar un estudi fruit d’un treball de final de grau en ciències i tecnologies de l’edificació per part d’Albert Morant Fernández. Aquest detallat estudi posa de manifest les greus deficiències i desperfectes de l’església. A les conclusions finals l’autor diu textualment: “L’església de Sant Bernat Calbó és un clar exemple de les conseqüències de no mantenir i reparar les petites deficiències que van sorgint al llarg dels anys i que al final acaben convertint‐se en greus.” 

Autor: Morant Fernández, Albert

“Diagnosi i recomanacions d’intervenció a l’Església de Sant Bernat Calbó”

Tutor / director / evaluador: Gómez Val, RicardoRosell Amigó, Juan Ramón

Tipo de documento: Trabajo final de grado

Fecha: 2013-12

Condiciones de acceso: Acceso abierto bajo licencia de Creative Commons

Thumbnail

PDF: Document Memòria (descàrrega)

PDF: Document Anexe (descàrrega)

Resum:

L’església de Sant Bernat Calbó està ubicada a pocs metres de la Rambla de Poblenou, entre els carrers de Maria Aguiló i el de l’Amistat. L’edificació, construïda el 1957, combina una estructura porticada de formigó armat vist i murs de tancament d’obra vista. Degut al mal estat de conservació en el que actualment es troba l’església, l’Arquebisbat de Barcelona ha decidit derruir la construcció i donar‐li un altre ús al terreny. Amb aquest treball, s’intenta donar a conèixer l’església de Sant Bernat Calbó, analitzant tant els seus aspectes tècnics, històrics i estètics. Però el nucli d’ aquest, és diagnosticar i comprendre les causes que han portat l’església al mal estat actual i proposar les intervencions adients a cada cas per a una hipotètica restauració. Per a poder representar l’església i permetre l’aixecament de lesions s’han refet els plànols de l’església. Refent els plànols, m’he adonat que l’església no solament ha patit certs canvis al llarg dels anys, sinó que els documents facilitats pels directors corresponien a un projecte alternatiu al que es va acabar construint. Tot i això, tan el projecte alternatiu com l’original obtingut a l’Arxiu de l’Arquebisbat de Barcelona, m’han sigut de gran ajuda. Per a facilitar el diagnòstic, les diferents deficiències s’han numerat, ordenat en fitxes i representat en un aixecament de lesions. Aquest anàlisis individual de les lesions ha possibilitat trobar causes comuns entre elles que han permès agrupar‐les, facilitant el diagnòstic i simplificant les intervencions de restauració. Al llarg del treball s’han utilitzat diferents tipus de proves, in situ i a laboratori, que han facilitat l’estudi. Els procediments d’aquestes proves han estat redactats i fotografiats. Un cop agrupades les diferents deficiències s’ha proposat el mètode d’intervenció més adient a cada cas i s’han indicat els passos a seguir. Com a últim punt, per a obtenir un anàlisis del comportament energètic de l’església s’ha fet un informe d’eficiència energètica (segons el sistema entrat en vigor el 31‐5‐13). A partir dels resultats obtinguts, s’han proposat mesures de millora i s’han analitzat els seus efectes.