Història i arxiu

La llarga història de la parròquia de Sant Bernat Calbó: d’edifici públic a església

Tal com ja ha informat POBLENOU.ORG en diverses ocasions [informacions el 23/10/2013 i el 28/11/2013] els terrenys on s’ha de construir el monestir de l’Anyell (ara ocupats per l’esglèsia de Sant Bernat Calbó) tenen una tèrbola història.

L’octubre de 1952 l’Ajuntament aprova la construcció d’un edifici públic en aquests terrenys i per petició de l’Arquebisbat de Barcelona l’Ajuntament requalifica el terreny i en permet la construcció d’una església el juliol del 1956.

Cronologia dels terrenys: habitatges, edifici públic fallit, església i ara monestir

>Fins a 1952 els terrenys, propietat de Ramona Domenech Company, eren ocupats per les finques números 7 i 9 del carrer Amistat, i números 132 i 134 del carrer Marià Aguiló. Eren habitatges de 2 plantes i hi vivien unes 10 famílies.

> El 30 d’octubre de 1952 l’Ajuntament de Barcelona va aprovar Proyecto de rectificación de alineaciones de la calle de Wad-Ras entre las de Galcerán Marquet y Mariano Aguiló [Memòria i Plànol] que destinava els terrenys a la construcció d’un EDIFICI PÚBLIC.

titututk ksls ´l jfgklsklsl jgjks lk svkl gws htgy e hsw hg s f asdfjasdfsdjksdajkdkjdsjsdkds kl jf ol osak ui kfsj lo g

>24 de gener de 1955 Ramona Domenech Company, propietària dels terrenys, va presentar a l’Ajuntament tota la documentació per vendre els terrenys per la construcció d’un edifici públic (l’acord de valoració era de 304.498,90 pessetes)

> El 3 de desembre de 1955 Antonio Cervantes, capellà de la parròquia de Sant Bernat Calbó va enviar una carta a l’alcalde de Barcelona demanant que es substituis la construcció d’aquest edifici públic per instal.lar-hi la parròquia de Sant Bernat Calbó (que en aquells moments estava ubicada al carrer Wad-Ras 206) [info publicada per POBLENOU.ORG- 23/10/2013].

> El 25 de gener de 1956 L’ajuntament envia una carta a Ramona Domenech Company on es diu: “Para un asunto de su interés realtivo a las fincas nº 132 y 134 de la calle Mariano Aguiló, se le cita a Ud. para que comparezca en el Negociado de Urbanización, sito en el 2º piso de estas Casas Consistoriales, el próximo día 30 a las 11 hores de su mañana”

> El 5 de març de 1956 el Bisbat de Barcelona va comprar les finques dels nº132 i 134 del carrer Marià Aguiló per a la construcció de la nova parròquia. Va pagar-ne unes 300.000 pessetes.

solar St Bernat Calbo

> El 26 de juliol de 1956 el ple de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la construcció de la parròquia de Sant Bernat Calbó.

El Excmo. Ayuntamiento pleno, en sesión de 26 de julio de 1956 adoptó:   Destinar para emplazamiento de la Iglesia Parroquial de San Bernardo Calvó, el solar, propiedad del Obispado de Barcelona, reservado para un edificio público en el <<Proyecto de rectificación de alineaciones de la calle de Wad-Ras, entre las calles Galcerán Marquet y Mariano Aguiló, aprobado en 30 de octubre de 1952>>.

> El 24 de febrer de 1957 l’arquebisbe de Barcelona  Modrego va posar la primera pedra de la futura església.

5835 St_ Bernat Calv__ 19575836 St_ Bernat Calv__ 1957

>El 12 de juny de 1957Servicio de Extensión y Reforma de la Agrupación de Urbanismo y Valoraciones va presentar el Estudio de rectificación de alineaciones del solar destinado a la Iglesia Parroquial de San Bernardo Calvó, en la calle de Wad-Ras [Memòria i Plànol] que permetia una ampliació del solar que havia d’ocupar l’esglèsia de Sant Bernat Calbó. Aquest projecte va ser redactat després de la petició feta per Antonio Cervantes (capellà de la parròquia de Sant Bernat Calbó) el 25 d’abril de 1957.

sddsfkl jfsk l jfodo0aj kfjaqo jdla k kjfak jh kjhnak dkl al9odfkaqnb ol ujfl j91904j oldsfj kjd k fj k ks jgfk jk slo k kls l l skl kjgf lsk k

> Aprovació del nou projecte de construcció el26 de juny de 1957 per l’Ajuntament de Barcelona (publicat al BOP del 12 de juliol del 1957).

> El 1 de novembre de 1957 es va inaugurar la nova esglèsia de Sant Bernat Calbó. L’esglèsia tenia 530 m2 i va ser obra de l’arquitecte José Mª Soteras Mauri.

> El juny de 2011 l’Arquebisbat de Barcelona encarregava un informe a l’arquitecte Pere Pujol i Paulíes per estudiar les deficiències que patia l’edifici; aquest estudi valorava la rehabilitació en més de 750.000 euros (informe en pdf) i en recomanava l’enderroc.

> El març de 2013 s’informava (noticia BTV) que l’Arquebisbat de Barcelona havia decidit enderrocar l’esglèsia de Sant Bernat Calbó i cedir-ne el terreny a la congregació de la Fraternidad de la Comunidad del Cordero.

> El juliol de 2013 l’arquitecte Luis Felipe Infiesta Calzado redacta el Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana de regulació de l’equipament religiós de la plaça Sant Bernat Calbó  per encàrrec de la Fraternidad de la Comunidad del Cordero.

> El 20 de novembre de 2013 el Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana de regulació de l’equipament religiós de la plaça Sant Bernat Calbó rep l’aprovació inicial.

> El 4 de desembre 2013 el plenari del Districte de Sant Martí [VÍDEO]  havia acordat el pla urbanístic amb els vots a favor de CiU i PP, el vot en contra PSC i l’abstenció d’ERC i ICV

>El  20 de febrer2014 la ComissióHàbitatUrbài Medi Ambient va aprovar aquest pla urbanístic amb els vots a favor de CiU, PP i ERC i l’abstenció de PSC i ICV

> El 28 de febrer del 2014 el ple de l’Ajuntament de Barcelona aprova definitivament el Projecte amb els vots a favor de CiU, PP i ERC i l’abstenció de PSC i ICV.

> El 25 d’octubre 2014 es va celebrar la darrera missa a la parròquia de Sant Bernat Calbó.

> Març del 2015 l’Ajuntament concedeix la llicència d’obres per la construcció del monestir La Llum de l’Anyell.

> El 10 de juny 2015 es comença a desmuntar i traslladar el mobiliari de l’interior de l’església de Sant Bernat Calbó.

Font: Poblenou.org

Comparteix a les teves xarxes socials

Deja un comentario